dijous, 26 d’abril del 2012

Carquinyolis de festucs


Carquinyolis: aquest post el dedico a una de les meves amigues, perquè ella ara viu a Holanda i se la troba molt a faltar. Li dedico a ella perquè li diem Nyoli....que ve de Carquinyoli, de carquinyoli, oi Clàudia?? Bé, vingui d’on vingui va per tú!!

Ai... els carquinyolis, tinc un llibre on s’especificava la recepta i tant senzilla que semblava doncs apa: la vaig haver de fer dues vegades, perquè els primers carquinyolis eren immenjables!!! Amb aquesta recepta participo a Memòries d’una Cuinera que aquest mes ens proposaven fer aquest postra tant i tant típic català.



Ingredients: (20 carquinyolis aprox.)

125 gr. de sucre
1 ou
200 gr. de farina
1 culleradeta de llevat en pols
Ratlladura de la pell de mitja llimona
30 gr. de farina d’ametlles
90 gr. de festucs jo els he posat sense torrar
1 ou batut



- Posar a estovar els festucs amb aigua. ( 10-15 minuts)

- Barrejar l’ou amb el sucre fins que quedi ben incorporat. Afegir la ratlladura de la pell de llimona

- Tamisar la farina amb la cullerada de llevat. Afegir-ho a l’ou i al sucre mica en mica i barrejar-ho tot fins que quedi una massa ben homogènia.

- Preescalfa el forn a 200º dalt i baix.

- Seguidament afegir a la massa la farina d’ametlles i per últim els festucs prèviament colats.

- fer un rectangle d’uns 20 cm de llargada , 5-6 cm. d’ample i 1,5 cm. d’alçada. Pinteu amb ou batut. Baixar el forn a 180º i coure durant 15 minuts, jo ho vaig posar 20 minuts. (això depèn de cada forn, quan la massa comenci a agafar color treure-ho). Aquest va ser el meu error la primera vegada, vaig fer el doble de les mesures i només vaig fer un rectangle, i n’havia de fer dos i la cocció va ser un desastre.

- Treure del forn, deixar refredar una mica, i tallar en forma de carquinyoli. Tornar a posar a la safata del forn i coure durant 5 minuts més. Jo vaig fer 4 minuts per dalt i 4 per baix. Fins que quedin rossets. Deixar refredar a la mateixa safata de forn. Per fer aquest tipus de coccions millor que utilitzeu la safata de reixa.



I voilà! Ja teniu carquinyolis fets!

10 comentaris:

  1. no m'ho crec que no fossin bons!!! aquests tenen una bona pinta... petonets guapa i gràcies per participar a Memòries d'una cuinera

    ResponElimina
  2. Segur que la Nyoli quedarà encantada amb la dedicatòria.
    Amb festucs han de quedar boníssims!

    ResponElimina
  3. Lídia, encara que els primers no et sortissin bé, els segons fan una pinta. I de festucs! que bons.
    Nani
    PD. Pensa en treure la comprovació del robot que surt quan deixem un comentari. Gràcies. Un petonàs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. em sembla que ja ho he desactivat!!!! ;)

      Elimina
    2. No sé si aquest comentari no arribarà una mica tard però... tinc una pregunta. Es tallenbé els carquinoyolis? Amb els fruits secs sences tinc por de fer migues...
      Gracies.
      Carine

      Elimina
    3. Carine, perdona per contestar tant tard, els carquinyolis es tallen super be amb els fruits secs sencers, jo recomano un ganivet de serra tipus de tallar pa!!
      Espero que et quedin deliciosos

      petonet

      Elimina